Bona nit guapíssimes i guapíssims del meu cor!!
Jo sóc poc de sortir, però tan sols em falta una excusa per fer-ho menys…..quina vida més trista collons!!
I va resultar que dijous al matí vaig estar treballant a un vaixell, fent fenya a la cuina (que també podria dir cunya seguint amb la fenya), i l’endemà em truca el kefe de l’operari que va estar allí amb mi dient-me que havia donat positiu en COVID.
Jo estava estupendu, of course i vaig dir-li que gràcies i que estaria pendent. Dissabte tenia que anar a dinar amb ma mare, i diumenge, dia de la mare, també dia per veure-la, però…….sempre hi ha un però, ja sabeu, dissabte vaig parlar amb ella per dir-li que no hi aniria perquè havia estat amb un infectat (sembla The Walking Dead això), i que per si de cas em va mossegar millor que no hi aniria.
Vaig quedar-me el dissabte clausurat per si de cas, amb bona salut però tancat, per allò de la responsabilitat….i tal i pasqual….
A més, ma mare està vacunada…..ai no, inoculada diguem, perquè dir-li vacuna a l’experiment aquest també té collons, i com que està inoculada i el pot agafar igual, doncs millor no anar-hi i passar-li jo mateix, si és que el tenia.
Llavors resulta que avui diumenge em llevo, dia de la mare i tenia que anar a buscar una cosa, però abans de sortir he pensat….nem a fer allò de la responsabilitat i m’he fotut el bastonet aquell pel nas que arriba al cervell si ho fas bé, i collons si ho he fet de bé, en menys d’un minut ja han sortit les dues ratlles, la que diu que el tens i l’altra. I ben boniques que estaven….qui les va parir, la primera de baix em sobrava!
Així que, m’he passat el diumenge també tancat al cau, fent gala de la meva responsabilitat i tal….
Sí, no patiu, em trobo bé, no em fa mal res, no tinc febre, no….benu, que estic com cada dia, una miqueta sonadet, però ja és normal en mi, el covid no hi té res a veure.
Per cert, és el covid o la covid?? Perquè li diuen en femení, però el virus és masculí….millor si li diem le covid? així de pas serem més moderns…..prou, eh???
Demà, doncs responsablement….treballaré (si em trobo bé, naturalment, si lo puto covid m’ho permet), perquè les despeses no se’n van ni et donen treva, perquè els clients no donen treva tampoc, perquè les fenyes no s’acaben soles, així que demà seré responsable amb mi mateix, i que li donin per cul a la resta del món, tanta tonteria ja…..
Ep!! això si, ho faré responsablement, eh?? No tindré contacte amb ningú, portaré la FFP2 tot el dia per si apareix algú, mantindré distàncies i avisaré a tothom que se’m pugui apropar que estic en mode zombinfectat, i la persona en qüestió ja sabrà si vol o no fer-ho. El que tinc clar és que he de menjar i he de pagar, i tancat no podré fer res…. Fixeu-vos que us he dit menjar i pagar, és a dir, necessitats, no treballo per fer-me ric….tant de bo, treballo per sobreviure i cal fer-ho, així que….si el sinyor covid, àlies lo puto covid m’ho permet, demà serem al peu del canó.
Bé, i fins aquí l’anada d’olla d’avui. Vaig a fotre’m al sobre que ja toca, i demà més i millor.
Aprofiteu per abraçar i petonejar a qui pugueu, quan pugueu, no deixeu escapar les ocasions perquè després tot són laments.
Estimeu força, ajudeu a qui us necessiti i sigueu bona gent,…..que sé que ho sou. Ah! i no feu res que jo no faria, eh???
Molta força a hom qui lluita diàriament per fer un món millor, per sobreviure, per la salut, per ser-hi, per voler, per ser escoltat, per ajudar,….força als lluitadors/es d’eixe món!!!
Namasté!
Tal com va dir Jorge Bucay, “El veritable cercador creix i aprèn, i descobreix que sempre és el principal responsable del que succeeix”