Cal ser positiu

Bona nit guapíssimes i guapíssims del meu cor!!

Darrerament la feina em té….no sé com ho diria….atrapat, enganxat, segrestat,…..no sé, una merda tot plegat.

No paro de fer hores i més hores, de pringar i trencar-me el cap, i sabeu què passa? Doncs que ja n’estic fart.

Abans, i el que seria més normal, quan més treballaves, més diners guanyaves, podies permetre’t algun caprici (sense passar-se, eh??) i treballaves de dilluns a divendres, tenint els capsde per descansar, per fer la teva, per sortir, per anar, per visitar, per fer quilòmetres, per conèixer,…..per viure vaja!! Ara, resulta que els caps de setmana els he d’aprofitar per avançar feines perquè a la setmana em falten hores, les setmanes són curtes, i els dies….molts són de 12 hores i més de treball…..i tot això, per què?? Doncs per pagar!!!

Encara et trobes algun d’aquests “graciosos” (amb la gràcia al cul, però vaja, gràcia que prové de la més profunda ignorància), que et diuen aquell clàssic….què faràs amb tants quartos!!! Fes-te autònom i sabràs què fer amb tants quartos…..caguncony!!

I el cas és que ara no puc deixar-ho com si res, perquè tens unes despeses fixes cada mes que no pots desatendre, i al cap i a la fi, no dec diners a ningú, però sí al banc….que per això són els bancs, oi?? però clar, et tenen agafat i no pots desaparèixer com si res….és una merda tot plegat. I fa tant de temps que estic així….i treballar, treballar i treballar, per intentar que els nombres es posin negres algun dia, però sempre són vermells…..reduir despeses fins a un límit que ja no saps què retallar….

I ara, “què és de su vida?” Doncs treball i més treball, viure amb el just i patir, sempre patir per les putes peles…..ni extres, ni vacances, ni merdes…..i la puta primitiva que no toca!!

I si a tot això li afegim altres arguments…..doncs vaja, que la meva vida ara mateix no és un camí de roses….benu sí, però un camí de roses, amb les tiges, i totes les seves espines…..

No m’agrada queixar-me, ni ser un ploramiques, però benu, avui tocava i ja està.

Un dia una persona em va dir “El millor està per venir”…. i segueixo esperant que vingui. Entenc que és complicat, que va lent, però sóc tossut, insistent i intento ser bona persona, i espero que la meva situació millori. Mentre, seguirem treballant, seguirem pringant i seguirem fent esport, perquè és la única cosa que em queda i que em dóna forces. Per això em vaig apuntant a curses i més curses, per competir amb mi mateix….i os3, darrerament, estic perdent fins i tot contra mi. Les darreres dues curses he fet el ridícul, he estat fos, no podia, no tenia forces,….he d’entrenar més.

Començava a estar bé, fort, a perdre pes i posar-me en forma i el 18 de Juliol passat vaig caure tornant de Prades, em vaig trencar el peu i aquí vaig començar a anar enrere, tres mesos i mig de baixa, tot l’estiu sense poder fer res, agafant pes (ja em diuen Flash Gordo),….i encara no m’he recuperat de tot això.

Ara, per adobar-ho, tinc un petit trencament del tendó supraespinós (crec que es diu així) de l’espatlla i a més ha tornat el dolor a les lumbars….que em baixa cap a la cama, així que ja la tenim liada. Però benu, no podran amb mi.

Me’n sortiré!!!

Abraçades i petons per tutti, lluitadores i lluitadors, no defalliu, força i coratge!!

Molta sort!

Namasté!

I tal com us he dit abans, no vull queixar-me, no vull ser d’aquells que com va dir Henry Ford: “La majoria de les persones gasten més temps i energies a parlar dels problemes que a afrontar-los.”

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.